Què és el Trastorn Neurocognitiu Lleu o DCL i quina importància té la seva detecció?
Etiquetes:
trastorn neurocognitiu lleu | trastorno neurocogntiivo leve | fase prodròmica del Alzheimer | deteriorament cognitiu lleu | deterioro cognitivo leve | DCL | MCI | rehabilitación neuropsicológica | rehabilitació neuropsicològica
Què és el Trastorn Neurocognitiu Lleu o Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL)?
El Trastorn Neurocognitiu Lleu o Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL) és un concepte descrit per primera vegada per Petersen l'any 1999 per a referir-se a aquelles alteracions cognitives que no són habituals en l'envelliment sa, tot i que en aquest també poden aparèixer lleugeres alteracions cognitives, que no són suficientment greus per a considerar-se part d'un procés de demència. Com va establir Petersen, el DCL (o Trastorn Neurocognitiu Lleu segons el DSM-V) es caracteritza fonamentalment per dèficits en la memòria i elntentiment en la velocitat de processament de la informació, que s'allunyen lleugerament d'aquells esperables en l'envelliment sa en funció de l'edat o altres factors com el nivell educatiu.
Aquestes alteracions sovint són detectades inicialment per a persones pròximes com familiars o cuidadors externs, i encara que no alteren de manera important el desenvolupament autònom de la persona en la seva vida quotidiana, la no detecció i tractament precoç pot comportar un empitjorament progressiu que en molts casos, pot finalitzar amb diagnòstic de demència. Alguns estudis publicats els últims anys suggereixen que aproximadament el 12% de les persones que presenten DCL desenvolupen amb el tems un procés de Demència, mentre que nomès 1-2% de persones sanes acaben desenvolupamant aquest trastorn. Altres estudis suggereixen que el DCL és, en molts casos, una fase inicial (o prodròmica) de la demència per malaltia d'Alzheimer.
Quina importància té la Rehabilitació Neuropsicològica en el DCL?
La intervenció Neuropsicològica en DCL és vital per a reduir les possibilitats de demència, o retrassar-ne la seva aparició. En qualsevol cas, s'han publicat estudis que reflexen l'eficàcia de la intervenció Neuropsicològica en aquest camp. En el DCL, en el que es presente ndèficits en capacitats com la memòria a determinats processos atencionals, la persona encara manté intactes altres capacitats cognitives, i sobretot la funcionalitat en les activitats de la vida diària. És per això, que es considera un moment crucial per a iniciar un tractament en el que serà especialment important, no només entrenar i potenciar la cognició, sinó establir estratègies internes (metacognitives) i externes que permetin a la persona compensar els dèficits lleus que pateix. Daltre banda, aquests recursos terapèutics poden ser especialment útils en cas de desenvolupar finalment un procés neurodegeneratiu, o patir altres trastorns neurològics habituals en l'envelliment com els accidents vasculars cerebrals o traumatismes cranioencefàlics deguts a caigudes accidentals.
El suport emocional i l'assessorament a la pròpia persona, així com a familiars és també un aspecte bàsic en aquest tipus d'intervencions.
Per a més informació contacta'ns a:
sinapsisrehabilitacio@gmail.com