Estimulació cognitiva directe

 L'estimulació cognitiva (EC) és el "gimnàs de la ment". Representa l'entrenament directe de les capacitats mentals d'una persona a través de la "tonificació" dels seus circuits neurològics. Es basa en el principi de restauració i potenciació de les funcions cognitives, i s'executa a través d'exercicis dissenyats per activar determinades regions i circuits cerebrals. El seu entrenament continuat comporta canvis en el cervell, de la mateixa manera que l'entrenament físic comporta canvis en el tamany i caractarístiques dels músculs. Més informació: Coneix els mecanismes cerebrals de l'estimulació cognitiva.

Les estratègies compensatòries permeten abordar indirectament els dèficits Neuropsicosocials i els problemes quotidians. Es basen en el disseny d'ajudes internes i externes que faciliten el desenvolupament diari de la persona, i ajuden a neutralitzar els problemes cognitius i el seu impacte sobre la funcionalitat i l'autonomia del pacient. Aquestes estratègies requereixen d'un entrenament previ per a dominar el seu ús, però un cop la persona les integra en la seva vida diària, es converteixen en recursos molt efectius per a suprimir determinats dèficits cognitius i reduir el seu impacte en la vida quotidiana.

• Neuropsicoteràpia: teràpia psicològica per al tractament de psicopatologia emocional i conductual associada als dèficits cognitius o a la patologia neurològica subjacent. La intervenció psicoterapèutica és fonamental per a tractar problemes d'autoconsciència i consciència dels dèficits, i treballar aspectes d'acceptació, realisme, autoestima, motivació i implicació. En molts casos la re-estructuració de la vida dels pacients i l'adaptació del seu rol i els seus objectius de vida és un pas essencial per a millorar la qualitat de vida d'aquestes persones.

• Entrenament en autocontrol i modificació de conducta: teràpia psicològica que té l'objectiu de promoure canvis en les conductes problemàtiques o desadaptatives a través de tècniques que milloren, el comportament, l'actitut, la gestió de les emocions, i l'adaptació psicosocial de la persona.

• Desenvolupament quotidià, social i ocupacional: entrenament en estratègies i recursos per a millorar el desenvolupament social i el funcionament autònom de la persona en la seva vida quotidiana. La intervenció parteix d'una avaluació de les capacitats per exercir les activitats de la vida diària. En el procés de rehabilitació ocupacional es treballa l'actitut i l'aprenentatge de coneixements i habilitats que permeten fer front a les demandes del dia a dia i de la societat en la que conviu. En el procés de rehabilitació neuropsicològica és fonamental treballar la independència funcional de la persona, i la seva integració en l'entorn social que l'envolta.

• Adaptació de l'entorn físic habitual: sovint, l'ambient físic en el que es mou una persona, especialment la pròpia vivenda o aquell entorn en el que passa la major part del seu temps, pot contenir obstacles o afavorir situacions perjudicials per al correcte desenvolupament de la vida diària de la persona, en funció de la tipologia i gravetat dels seus dèficits neuropsicològics. Des de SINAPSIS, creiem que és potencialment beneficiós analitzar l'entorn i adaptar-lo a les necessitats específiques de la persona, modificant aquesta adaptació progressivament en el transcurs del procés de rehabilitació. Cuidant aquests detalls s'afavoreix a potenciar el desenvolupament autònom de la persona, millorant així la seva qualitat de vida i la del seu entorn social.

• Assessorament i re-educació de l'entorn familiar: és vital que tant el pacient com els familiars rebin informació pràctica i realista per tal d'entendre i acceptar la situació personal que viuen. Aquesta informació suposa la primera pedra en el camí de la rehabilitació, i és clau en la motivació i implicació de les persones en el treball de recuperació. La re-educació és un pas important en el tractament d'aquestes persones. Amb ella es treballen estratègies psico-socials que permeten modificar les dinàmiques socials establertes, adaptant-les a les necessitats reals i afavorint la interacció positiva entre el pacient i el seu entorn. Sovint, per tal d'afavorir la millora de la qualitat de vida d'aquests persones ha de realitzar-se una re-estructuració de rols dins la família, teràpia familiar o altres intervencions específiques que complementin la rehabilitació cognitiva i permetin eliminar dificultats, o establir punts de suport per a superar-les.

• Assessorament i adaptació de l'entorn laboral i acadèmic: en determinats casos, es pot requerir una intervenció en forma d'assessorament professional especialment durant el procés de re-integració socio-funcional de la persona en aquests àmbits. En aquests casos, des de SINAPSIS ens posem en contacte amb els professionals de l'empresa laboral o centre d'estudis, per tal de plantejar pautes d'actuació específiques que facilitin la re-integració de la persona i afavoreixin al desenvolupament correcte de les tasques pròpies laborals o acadèmiques de la persona.