L'exploració Neuropsicològica és l'estudi del funcionament cerebral mitjançant tècniques diagnòstiques dissenyades per identificar, quantificar i/o descriure alteracions en les capacitats mentals. Partim d'un estudi general de les capacitats cognitives, posant especial èmfasi en l'avaluació d'aquelles capacitats vinculades amb els dèficits i els impediments reals en la vida diària de la persona. 

    L'exploració Neuropsicològica és de fet una valoració Neuro-Psico-Social, ja que complementàriament a l'avaluació pròpiament cognitiva, explorem altres factors rellevants com la personalitat de la persona, la presència de simptomatologia psicopatològica associada, el funcionament psicosocial i la interacció amb l'entorn social comunitari i el nivell de funcionalitat i autonomia.

Què s'avalua?

    L'avaluació Neuro-Psico-Social, tal i com l'entenem nosaltres, inclou l'exploració dels següents aspectes:

• Funcionalitat i desenvolupament autònom en la vida diària
• Funcionament psicosocial, rutines, hàbits i interessos personals
• Orientació tempal, espacial i personal
• Velocitat de processament de la informació
• Atenció i concentració
• Funcions executives i comportament
• Memòria i capacitats d'aprenentatge
• Habilitats viso-espacials i perceptives
• Llenguatge
• Control motor voluntari
• Estimació del nivell intel•lectual i psicosocial anterior als dèficits cognitius
• Canvis en la personalitat
• Autoconsciència i consciència dels dèficits i del seu impacte en la vida diària

L'avaluació d'aquests factors es complementa, en aquells casos en els que sigui necessari, amb l'anàlisi de:

• Les interaccions amb l'entorn familiar proper
• La disponibilitat de suports socials i afectius
• Possibles dificultats vinculades a la vivenda o altres espais físics habituals en la vida diària
• Possibles dificultats en els àmbits laboral i educatiu

Quan es recomana realitzar una exploració Neuro-Psico-Social?

    De forma general, es suggereix realitzar una avaluació Neuro-Psico-Social quan existeixen queixes o símptomes de possibles dèficits cognitius. Les més freqüents estan relacionades amb la memòria, la capacitat atencional, les funcions executives o la personalitat, que es tradueixen en oblits habituals, problemes de concentració, dificultats en la planificació, dificultats en la resolució de problemes, problemes de denominació i fluidesa verbal, experimentació reiterada del fenomen de la punta de la llengua, dificultats de raonament, i alteracions comportamentals com impulsivitat, apatia, agressivitat o incoherència emocional. Un examen clínic Neuro-Psico-Social, permet identificar i medir aquests i altres dèficits, i serveix de base per al disseny d'un programa de tractament específic per a cada persona.

    L'Associació Americana de Psiquiatria (APA) suggereix la intervenció Neuropsicològica especialment en dany cerebral traumàtic, accidents vasculars cerebrals, trastorns de l'aprenentatge, trastorns per dèficit d'atenció, trastorns neuropsiquiàtrics, efectes de substàncies tòxiques i abús de drogues, demència i altres malalties o tractaments mèdics que puguin comprometre les capacitats mentals i psicològiques de la persona.

Perquè es realitza una exploració neuropsicosocial?

• Per a delimitar els dèficits cognitius i les capacitats mentals preservades, des de trastorns cognitius lleus o estats alterats no patològics, fins a demències avançades.
• Serveix per a quantificar determinades alteracions que ajuden a etendre els dèficits en el desenvoupament de la vida diària de la persona.
• Permet tipificar perfils neuropsicosocials en diagnòstics neurològics i altres processos mèdics (VIH, diabetis, infeccions, trastorns metabòlics,...), i és una eina complementaria per al diagnòstic diferencial en diverses malalties.
• Permet realitzar un perfil cognitiu, funcional, emocional i conductual del pacient que serveix de línia base per a dissenyar un programa de tractament potencialment eficaç.
• Els resultats de les avaluacions succesives permeten registrar resultats que serveixen per a monotoritzar l'evolució del pacient i realitzar un seguiment i un pronòstic de l'eficàcia del procés de rehabilitació.
• Permet avaluar els efectes de determinades cirurgies i de moltes teràpies farmacològiques i no farmacològiques.