El cervell humà és un potent òrgan de processament que ens permet rebre informació, processar-la i donar una resposta adient, és a dir, ens permet interactuar amb el món que ens envolta. El cervell està format per milions de cèl·lules especialitzades, anomenades neurones que estan interconnectades entre elles. Gràcies a les connexions, també anomenades sinapsis, es processa la informació provinent de l’entorn tan extern com intern, és a dir, se li dóna un sentit als estímuls, fet que es coneix com percepció. Però el cervell ens permet molts més processaments, com per exemple, poder analitzar emocions i experimentar sentiments, memoritzar i aprendre nous conceptes, raonar i prendre decisions. Hi ha diferents agrupacions de neurones connectades entre si que formen circuits o xarxes neurals que s'encarreguen de funcions concretes. Per aquest motiu, quan en una regió del cervell comencen a morir neurones, o es degeneren les seves conexions amb altres neurones, es dóna una pèrdua de funció vinculada a aquella xarxa neural.

La funció principal del cervell és permetre l’adaptació a l’entorn, doncs aquest és canviant i requereix que els humans hi interactuem de forma flexible.  Conseqüentment, el cervell també és canviant, doncs té una capacitat que coneixem com a plasticitat que permet destruir i enfortir sinpasis existents, i crear-ne de noves. Però a mesura que ens fem grans, de forma natural i inherent a l’envelliment, el cervell va perdent aquesta capacitat plàstica que el fa tan especial i es torna una eina més ineficaç a l’hora d’aprendre nova informació o d'interactuar correctament amb l’entorn.